Encara no ens hem adonat de la veritable importància que té el moviment per al desenvolupament corporal i per a les connexions nervioses. Caldria que ens qüestionéssim si volem responsabilitzar-nos del nostre creixement personal, l’intel•lectual i el físic. El mode com ens movem contorneja una empremta determinada, única. Forma part de la nostra personalitat. Tal vegada, ocupar-se del cos és un mode d’alliberar-nos de l’excessiva racionalitat i tornar-nos a les arrels més primàries, més sensitives. La intenció no és tant la d’adquirir una habilitat concreta, sinó la d’aconseguir un estat que respongui a l’essència de l’ésser i tractar d’establir una harmonia mecànica al cos. D’aquesta manera el moviment esdevé orgànic i no cal dir que la integració “cos-ment” ens indica la nostra evolució com a éssers humans.

La tècnica Alexander ens diu que perquè un ésser humà es mogui només cal alliberar la tensió de certs músculs i un conjunt de reflexos farà la resta. Totes les nostres accions es basen en aquests reflexos, són el regulador de l’organisme. L’estimulació de les terminacions nervioses produeixen uns reflexos que responen a l’estirament i a la contracció del múscul, però, l’activitat reflexa es produeix de forma inconscient. Quan la mecànica corporal està ben equilibrada els reflexos són més aguts i el pas de la sensació a l’acció és més eficient. Aleshores captem els senyals que ens envien i evitem, així, arribar al límit de tibantor que pot suportar el múscul. No hi ha cap dubte, si augmentem la fluïdesa mecànica també augmentem la sensibilitat.